Més recent és el patrimoni arquitectònic del nucli antic de la vila: L’església parroquial de Sant Esteve, que fou bastida damunt d’una anterior l’any 1599 i estigué fortificada, és d’estil tardo-gòtica amb elements de diferents estils, com la portada d’entrada neoclàssica.
L’Església parroquial de Sant Esteve de Mont-ras és una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal d’estil gòtic tardà. En la façana occidental, l’església posseeix un portal d’arc de mig punt, adovellat i un senzill rosetó. En la part alta, en la vertical de la portalada, hi ha un matacà, dues petites obertures d’arc de punt rodó i quatre espitlleres que donen al terrabastall que, a manera de fortificació, s’alça damunt el temple.
En el mur lateral de migdia hi ha una porta de factura neoclàssica. És rectangular i sobre la llinda té una decoració formada per una petxina en baix-relleu, al centre, i tres pinacles rematats per semiesferes. Aquesta porta s’obre en el mur que correspon a les capelles laterals. Sobre la coberta d’aquestes capelles, en el mur de la nau, hi veiem dos finestrals de doble obertura i arcs apuntats i una mena de torricó semicilíndric adossat que alberga l’escala d’accés al cor i al terrabastall. En la part superior hi podem veure quatre petites obertures d’arc de mig punt que alternen amb espitlleres, les quals donen al terrabastall o fortificació.
En l’extrem oriental d’aquest mur s’hi afegeix la sagristia, construcció més tardana que la resta de l’edifici. El mur lateral de tramuntana no presenta cap obertura, llevat de les espitlleres de la part alta.
L’absis, poligonal de tres cares, no té tampoc cap finestral: s’hi obren només en la part superior tres obertures d’arc de mig punt, com les del frontis i mur meridional, i les corresponents sageteres.
La nau està dividida en dues crugies per un arc toral apuntat: l’arc triomfal és també d’aresta. La volta, tant a la nau com al presbiteri és de creueria, gòtica, amb claus i impostes decorades amb baixos-relleus.
En la clau de volta del presbiteri s’hi representa el patró, sant Esteve, amb la palma del martiri. En les dues claus de la nau hi veiem un sant, habilitat de pelegrí i la Verge amb l’infant. Les impostes tenen decoració molt simple.
Les capelles laterals, dues a cada costat de la nau, tenen també cobertes de creueria. Les claus de volta, lògicament més reduïdes que les de la nau i del presbiteri estan també decorades. En les del costat de migdia hi veiem la Verge del Roser i un altre sant. En les de la banda oposada hi figura la Verge amb l’infant i un sant amb avituallament de frare.
La porta que dona accés a l’escala de cargol que puja al cor i al terrabastall té a la llinda la data 1599 i l’anagrama IHS.
Aquesta mateixa data la trobem en la porta d’accés a la trona. La trona, de pedra, està sostinguda per una gran mènsula que representa una testa de persona -‘el cap de moro’-.
El cor està sostingut per una volta i un arc de forma rebaixada. Aquest arc es recolza en unes pilastres adossades en els murs laterals en les quals volgueren representar columnes clàssiques estriades. Els falsos capitells imiten els d’ordre corinti: al centre tenen un petit cap de persona.
Cal fer esment, també, de dues mènsules o impostes que actualment no tenen cap finalitat, les quals es poden veure des del cor. Estan situades en el mur lateral nord de la nau i potser formaren part d’una arcada. La seva decoració, evidentment de la mateixa mà que la restant -claus de volta, mènsules- del temple és però més curiosa i interessant. En una de les pedres hi veiem un ésser amb el cos cobert per una gran fulla; la seva testa és molt gran, desproporcionada amb el cos. Té un enorme dentat i unes banyes. En l’altra mènsula hi ha un personatge també amb una enorme testa; un, que amaga el sexe amb la mà. Si bé la deformació amb la qual són esculpits no permet d’afirmar-ho amb seguretat, suposem que hom volgué representar Adam i Eva.
La coberta de la volta de la sagristia, també de creueria, la considerem més tardana que la de la resta de l’església. En la seva clau hi ha l’anagrama IHS envoltat per una orla barroca.
El campanar és una torre de planta quadrada que s’alça en l’extrem septentrional del frontis. En la part superior posseeix una arcada d’arc de mig punt en cada cara i es remata amb un pinacle de forma apiramidada. En el seu mur de ponent, en la part inferior, s’hi obren dues finestres d’arcs rebaixats.
L’aparell no és visible en cap indret de l’edifici, ja que tant l’exterior com l’interior dels seus murs està totalment cobert d’arrebossat de calç. En la part externa, on alguns petits fragments de calç s’ha desprès es pot endevinar que el temple està construït amb pedres sense treballar. En les cantonades hi apareixen carreus ben escairats.
Sant Esteve de Mont-ras és una església característica de l’art d’una època de decadència del nostre país; decadència que motivà la perduració de les formes gòtiques, lligada a una evident limitació creadora. Malgrat això són notables les mostres d’escultura eminentment popular que, com en el cas de Mont-ras, trobem en alguns edificis d’aquestes èpoques.
L’església de Mont-ras pertany a la segona meitat del segle XVI. Estava, evidentment, acabada el 1599, data que trobem en l’interior de l’edifici. La seva escultura ens recorda la d’alguns altres monuments de la comarca de la mateixa època i estil. Les dues mènsules que trobem en la part alta del mur septentrional de la nau s’assemblen extraordinàriament amb l’escultura de l’església de Sant Jona de Fixà, en especial amb algunes impostes d’aquell temple (datables també al segle XVI). Altrament, les pilastres en forma de falses columnes clàssiques de l’arc del cor són molt semblants a les que podem veure, en el mateix indret, en el temple proper de Sant Martí de Palafrugell.
La fortificació alçada sobre la nau i la capçalera de Sant Esteve de Mont-ras suposem que és soetània a la resta de l’edifici. Indubtablement, representà una defensa de la població contra les incursions dels pirates que durant tants segles sovintejaren el nostre litoral.
També cal que considerem d’aquesta època el cloquer. Els únics elements de data posterior a finals del segle XVI que trobem en aquesta església són la sagristia i la porta lateral de migdia, possiblement ambdues del segle VII.
Són també dignes d’esmentar el rellotge de sol pintat en el mur de migdia de la nau i el ràfec decorat amb els triangles vermells sobre fons blanc.
F. Montsalvatje esmentà un retaule barroc d’aquesta església amb escenes de la vida i martiri de sant Esteve del qual es coneixien dues dates: la de construcció: 1792 i de pintat i daurat: 1800. En l’actualitat no queda rastre d’aquesta obra.